10 abril 2009. La tarda anterior vam pujar tots tres al ferri de Balearia amarat a les Drassanes de Barcelona. En el paquet de viatge s'hi incloïa una cabina d'allò més còmoda, sense dubte la millor manera d'arribar a l'illa pitiüsa en condicions de pedalar. La nit va passar tranquil·la, el bon oratge va evitar qualsevol bellugadissa que ens pogués desvetllar després de que els cops de puny d'en Dani a la paret fessin el seu efecte sobre uns veïns cridaners. En Rogeli va caure ràpid; de tot això, ni idea.

El dia 10 va començar amb un esmorzar fort (i car!) al mateix ferri. Vam arribar al port d'Eivissa on ja ens hi esperava l'organització. En Dani havia contractat el servei de desplaçament en bus fins a Sant Antoni, així que solament en Rogeli i jo vam haver de transportar les maletes fins a l'Hostal que hi teníem reservat. Vàrem creuar l'illa de sud a nord. I la tornarem a creuar de nord a sud per encetar la Volta.

El tret de sortida es va donar al Passeig de Vara de Rei. Força animat i amb la presència d'en Gary Fisher.

Sortint d'Eivissa vam anar guanyant metres i abandonant l'asfalt. La riquesa natural dels paratges recorreguts van fer curts els 35 quilòmetres. L'arribada a Sant Antoni de Portmany estava programada a les 16h. En Dani i en Rogeli van arribar primer, jo em vaig entretenir fent fotos.

En arribar a l'hostal me'ls vaig trobar a punt d'entrar a la dutxa. Vam descansar una mica i passat el temps per comentar la jornada vam trucar a les meues companyes de pis (Silvia, Virginia i Marta) per concretar l'hora a la que ens havíem de trobar a Eivissa per apuntar-nos al sopar a casa d'una amiga seua.

Estàvem famèlics, els 10 minuts d'espera que ens van pronosticar en arribar a Eivissa van donar per partir-nos una pizza. De camí vam aprofitar una parada a una gasolinera per comprar-ne una més per cadascú. I va començar a ploure.

En arribar a casa de les noies vam apuntar-nos a un menú xinès que solament vaig acabar-me jo. La quantitat de menjar era considerable però la meua excusa eren els 90 quilòmetres amb una forta altimetria que ens esperaven l'endemà.

En Dani va plegar veles a mitjanit. En Rogeli i jo estàvem molt plens i vam dir de fer-ho baixar als pubs del port, on vam estar-nos-hi ben acompanyats fins les 02.00h . Llavors autobús i a la joca.

11 abril 2009. A les 08.00h en Rogeli resava per a que seguís plovent. Malauradament (per ell) el dia va començar tapat i prou.

La jornada va ser llarga. A les 09.00h sortíem del port de Sant Antoni el gruix dels inscrits. La ruta va començar dirigint-se al nord, circulant entre Santa Agnès (de Corona) i Sant Mateu (d'Albarca) buscant la costa. El terreny encara conservava prou humitat i aquest factor, junt amb algun fort pendent rocallós, va causar alguna retenció.

Vam zigzaguejar resseguint una costa retallada, enfilant-nos per una altimetria que deixava poc descans a braços i cames fins a Sant Joan (de Labritja).

A Sant Joan vam atipar-nos de sòlid i líquid. L'habituallament estava estratègicament col·locat al peu d'una pujada que, si ve concorria enmig del nucli urbà i per tant era asfaltada, va ser dura de coronar. Un cop dalt vam planejar fins la baixada que arribava a la plana. Aquí va passar allò que volíem evitar: les caigudes. En un tram especialment pendent en Dani va valorar que podia avançar-me però vet aquí que el canvi de rasant amagava regatalls i rocs. Després del salt, paral·lel a mi, el Dani va aterrar convertint la llanta davantera en un vuit. D'allí a terra, i sort que no li vaig passar pel damunt!

Un cop baix i amb algun que altre tomb que es feia innecessari, entràrem a Santa Eulària (des Riu) on hi havia la línia d'arribada i s'hi havia preparat la Pasta Party. Donada l'aigua i el fort vent, l'estesa de taules i cadires va servir de poc. Lassanya, pasta i amanida van haver de passar gola avall sota un arbre acaramullat d'altres ciclistes.

En Dani va guarir-se el genoll, on tenia més mal. En dinar va anar fins a Sant Antoni amb l'autobus. En Rogeli i jo hi vam arribar pedalant un rere l'altre per suavitzar el fort vent de cara. Tots tres vam arribar si fa no fa alhora.

La resta de dia va passar a l'habitació, reposant les cames pel que havia de ser la celebració del meu 28è aniversari. El Barça jugava un dels partits de la teporada del triplet.

Abans de sopar ens vam apropar a la carpa muntada al Passeig de ses Fonts. No ens va tocar res al sorteig però la llargària i l'entusiasme d'en Rogeli ens van proporcionar algunes camisetes i bidonets. D'allí vam anar a un dels restaurants oberts i tant un com l'altre es van acabar de decidir de no sortir aquella nit. En Dani tenia excusa però en Rogeli... l'edat :)

Jo vaig agafar l'autobús i cap a Eivissa s'ha dit, on vaig trobar-me a les noies al mateix pub de la nit anterior. Moltíssima gent arreu. A les 08.00h passades arribava a l'habitació de nou, on la parella continuava dormint la mona.

12 abril 2009. Jo vaig posar-me a dormir i fins l'hora de dinar no es va moure ningú. Aquell últim dia van ser pocs els que van prendre la sortida de l'última proposta de la Volta. Vam dinar el menú del restaurant de l'hostal, estava prou bé. A la tarda vam carregar piles a l'habitació, sortint ben just per comprar alguna cosa per berenar.

Al vespre els vaig convèncer d'anar al restaurant mexicà que ens queia ben just a la vora. Va ser un sopar ben animat. D'allí vam prendre el bus fins Eivissa, vam passar per la zona de pubs per fer l'hora i d'allí a Pacha. 30 euros per entrar a una de les millors sessions de house a les que acudit enguany (ben poques, s'ha de dir). Va ser una nit ben distreta, fins que van abaixar la porta. Vam caminar fins l'estació de busos i vam esmorzar una mica per fer temps. Portàvem son.

En arribar a l'hostal no va caldre bressar-nos.

13 abril 2009. Vam tornar a dinar a l'hostal i vam demanar per quedar-nos fins a mitja tarda, tot un detall que va ajudar-nos a acabar de complir les hores de son.

En Dani tenia hora agafada amb el bus de tornada a Eivissa. En Rogeli i jo vam pedalar, amb temps de pujar a Dalt Vila i fer alguna fotografia. Vam pujar al ferri de tornada sobre les 21.00h i d'allí a sopar i a dormir. L'endemà arribàvem a les 07.00h, directes a la feina.