Benvingut a

Un dia que calia viure per creure. Un començament? Ja es veurà.

Una imatge amb la puntaire per al record.

Els de l’AVUI.tv van preguntar a la gent del poble.

Els d’Intereconomía (esquerra) no van donar senyals de vida el dia 13, però els dies anteriors van voler-ho pintar ben negre.

Els de Telemadrid (dreta) sí que hi eren, i com sempre no té preu veure com s’ho maneguen per donar la notícia. Aquest video és un recull del cobriment espanyol de la notícia; l’últim és el de TVC.

L’arribada i desplegament de la Falange va ser apoteòsic. Tanta gent com érem i tots fent soroll sense parar.

Comparativament no hi havia color, de la Falange van venir una cinquantena d’individus. No sé quants milers ens hi vam posar davant, però era desproporcionat.

Els van col·locar a la plaça on es troba el monument a la Puntaire, on abans hi havia un monument als caiguts (al seu dia després de la mort del dictador, va ser el primer que es va tombar en tot l’estat espanyol). Recordant aquest fet vam poder veure com s’hi feien fotografies amb les seves banderes.

I això no obstant es veu que no n’han quedat massa contents: la Falange es deprimia dies després (veure apunt al fòrum Infonacional).

Cal felicitar als Mossos (algú dirà que no, segur) per les mesures de seguretat adoptades: si l’objectiu és que ningú corri perill, prova superada.

ACTUALITZACIÓ.  Dies després, en López Tena va ser encarregat de crear una comissió organtizadora de referèndums arreu del territori de Catalunya. Dies més tard, la cosa estava tal com ell mateix explicava a una entrevista televisiva a Vic.

La frustració la va acompanyar de l’article ‘Consultes dinamitades‘ a l’AVUI. Un article que ha aixecat certa polseguera des del mateix moment de la publicació.