Benvingut a

Hi ha dues maneres de causar el desastre: bé intentar assolir allò impossible, bé intentar retardar allò inevitable. Espanya s’esmicola.

Aprofito la troballa d’aquesta imatge animada que enganxo a davall per recuperar un article que tenia mig començat de fa mesos. La cronologia de la desfeta de l’imperi espanyol la vaig llegir al llibre “100 razones…” d’en Iose Mari Esparza (1, 2, 3 i 4).

Res justifica mantenir els lligams amb un estat que s’ha valgut de la força, del descoratjament, de la humiliació, de la traïció, d’insults i de l’atemoriment i cobejança per mantenir les seves ratlles sobre el mapa.

Espanya, qui et vol? Ampla t’extens creient-t’hi ama, vasta en terra i basta amb la seva gent. Qui et vulgui, de tu disposi. Poca doctrina has sabut rebre, tanta n’has sabut fer, per poc creïble adornada l’has servida per tan postissa ja ningú se la creu.

Mira’t i plora veient com en cinc-cents anys no has sabut trobar més que les maletes a la porta. Ara i per sempre, romandràs en un lluny record. Et preguntaràs qui t’adora i t’admira; sola, trista, aparcada, rebràs resposta.