Benvingut a

Cal entendre que sóc de la primera frontera de Catalunya, al nord-oest dels nostres Països. Una trinxera trinxada, una marca allargassada. La Franja de Ponent en diuen. Avui és on més català es parla. Català dius? Sí, català. El català que tu i jo entendríem, el català que mil cops s’ha vist rebatejat, el català que en quaranta-vuit llengües, “modalitats lingüístiques” i dialectes s’ha volgut partir. El català que aguanta.

Alguna cosa té el català que no dóna el braç a tòrcer. Alguna cultura hem heredat que ha sabut vèncer voluntats de reis forasters i demés designis d’altres il·lustres dictadors. Una realitat ens envolta, un fet insisteix a ressistir, el català llengua pròpia; el català: la llengua que ens va parir. Comencem.
Llegeix la resta »